Les peripècies de l´esperit són tan antigues com la condició humana. En aquest assaig s´explora com es manifesten ara, d´on deriven històricament i per què resulten problemàtiques. Visqués a l´època que visqués, l´ésser humà albergava una inevitable consciència de finitud. En tot cas, les expectatives profundes en relació amb la vida i amb la mort de fa milers d´anys i les nostres no han variat de manera substancial: l´urbanita postmodern i el caçador paleolític comparteixen les mateixes emocions bàsiques.
