L´Espanya de Franco va ser un dels estats més rics d´Europa en camps de concentració i tanmateix el franquisme no ha estat equiparat als totalitarismes del segle XX. La desproporció entre el nombre de persones tancades en camps (centenars de milers) i el nombre d´escrits que ho recullen (els dits d´una mà) diu amb eloqüència els resultats morals de la deportació. El llibre de Francesc Grau i Viader, publicat per primera vegada el 1981 poc després del "tejerazo", no sols trenca aquesta ocultació col.lectiva sinó que ressitua la nostra hist.ria dins la hist.ria dels terrors europeus. Llegir-lo ens porta a incorporar el nostre present dins una genealogia que n´explica potser molts aspectes ùcom és ara, la impotència d´una societat sencera davant l´abús del poder. "Les enormes matrius dels camps de concentració havien tingut l´eficàcia de gestar una generació d´homes moralment castrats, de parir una munió de criatures físicament acovardides i disposades a acceptar totes les humiliacions sense un sol crit de protesta", escriu Francesc Grau i Viader ran de la seva experiència al camp de concentració de Miranda de Ebro. Es per excloure aquest gen de l´herència de les generacions futures que va ser escrit "Rua de captius".
