Premi Nobel de Literatura. Traducció de Joan Fuster i Josep Palàcios.En aquest recull d´assaigs, Camus recupera el mite clàssic de Sísif per representar un heroi absurd, tant per les seves passions com pel seu turment, sotmès a un treball inútil i sense esperança: condemnat pels déus, Sísif s´ha de passar l´eternitat fent rodolar una roca fins al cim d´una muntanya, des d´on torna a caure pel seu propi pes. Aquests assaigs ens mostren la noblesa i l´indefallent amor a la veritat que duen Camus a mantenir, fins contra ell mateix, el que creu veritable i preferir el que és vertader al que és desitjable. Una obra que estudia, des d´enfocaments propers a l´existencialisme, la «sensibilitat absurda» que sembla dominar gran part del segle XX.