Silas Marner, publicada amb gran èxit el 1861, ha estat sempre considerada una de les millors obres de George Eliot. És la història d´un teixidor acusat injustament de robatori, expulsat de la comunitat, desenganyat amb l´espècie humana, solitari i que ha perdut la fe. Els diners són el seu únic objectiu, la raó per viure. Després de perdre-ho tot, però, la miraculosa aparició d´una criatura serà l´element que el farà «ressuscitar», recuperar l´esperança i salvar-se a través de l´amor. La novel·la destaca pel seu realisme i la manera sofisticada de tractar una gran varietat de temes que van des de la religió fins a la industrialització i la deshumanització de la societat, amb certa ironia i crítica social. Mary Ann Evans (Nuneaton, 1819 Londres, 1880), més coneguda amb el pseudònim de George Eliot, va ser una traductora, periodista i novel·lista anglesa. Admirada i defensada per Virginia Woolf o Marcel Proust, se la considera una de les millors escriptores de l´època victoriana, tot i ser molt crítica amb els valors que s´associen a aquesta època. Educada en la fe evangèlica, als setze anys va haver d´abandonar els estudis i encarregar-se de la casa familiar arran de la mort de la seva mare. Després de viatjar per Europa durant un parell d´anys, va treballar per a la revista Westminster Review, d´on va acabar essent l´editora, i va conèixer les principals figures literàries de l´època, com ara George H. Lewes, de qui agafa el nom per al seu pseudònim i amb qui va viure molts anys, malgrat que ell era un home casat i amb fills. Lewes la va impulsar a escriure novel·la. Entre les seves obres cal destacar Scenes of Clerical Life (1858), Adam Bede (1859), The Mill on the Floss (1860), Silas Marner (1861) i Middlemarch (1871).
