«Estar al marge és ser formar part del tot, per. fora del cos principal», escriu bell hooks. A partir de la seva traject.ria biogràfica en una comunitat negra al seu Kentucky natal, i més endavant com a estudiant i acadèmica negra en el moviment feminista, hooks ens ofereix una mirada particular, alhora des de dins i des de fora del nucli del domini capitalista, blanc i patriarcal. La crítica te.rica de hooks és aguda i forta: a la teoria feminista li manca totalitat, li manca l´anàlisi general que podria abraçar una varietat d´experiències humanes, perquè les seves promotores més visibles, dones blanques burgeses, han imprès un fort biaix de classe i de «raça» a les prioritats i propostes del moviment feminista. El feminisme persegueix el final de l´opressió sexual en totes les formes, no només la igualtat de les dones amb els homes o la llibertat individual de les dones.La seva proposta encara és més forta: el feminisme s´ha de convertir en un moviment polític de masses. Perquè aix. sigui possible, s´han de transformar la teoria i la pràctica. El moviment feminista ha d´interpel·lar la gran majoria de done
