Escrivíem amb ploma i en cada pupitre hi havia un tinter, Pujàvem ordenadament a les classes, on ens esperava el caliu de l´estufa de llenya, Aquell parvulari no tenia ni serveis i fèiem les nostres necessitats al solar del davant, Recordo el gust del fluor que glopejàvem setmanalment, L´escola és més que mai una finestra oberta al món, A l´escola hem après les normes del joc de la vida Són petits fragments de la història escolar dels darrers setanta anys, a Alcanar i a les Cases d´Alcanar, extrets de les més de cent cròniques que, responent a la invitació de Joan-Josep Sancho, han escrit un centenar de persones, d´entre 22 i 77 anys, pertanyents a tots els sectors i centres educatius del municipi. Rememorareu les acadèmies Almi i Montserrat o qui era sor Pura, don Félix o la senyora Gertrudis. Llegireu sobre la creació de l´institut canareu i reviureu la primera vaga d´alumnes l´any 1977, la visita de la bruixa Nicotina a les Cases el 1983, l´homenatge a Xesco Boix el 1984 o els primers carnestoltes escolars pels carrers del poble. Però, sobretot, hi trobareu molta emotivitat, gratitud, anècdotes simpàtiques, referents, respecte, reconeixement, diversitat L´obra inclou un bon grapat de fotografies de diferents èpoques, que li aporten un irrefutable valor testimonial. Aquest recull de relats, indubtablement, contribueix a preservar i a difondre una part de la nostra memòria col·lectiva.
