Antoni Royo (Jordi Querol de nom literari) publica les seues memòries, després de quaranta-dos anys de treball ininterromput per la llengua, la cultura i la nació dels valencians, des de la delegació a Castelló d´Acció Cultural del País Valencià. Al llarg de les seues pàgines, l´autor passa revista als esdeveniments més importants de què ha estat testimoni, i molt sovint protagonista, en la vida nacional tant del País Valencià com del Principat de Catalunya, els dos territoris sobre els quals ha dut a terme el seu treball en favor de «la llengua i la terra», des d´una plena consciència de catalanitat. Hi trobareu els Aplecs de la Plana del darrer franquisme;les grans manifestacions proautonomia de Barcelona i València del 1977;les convocatòries dels 9 d´octubre i els 25 d´Abril a València, i dels 11 de Setembre a Barcelona;el gran Aplec de la Plaça de Bous de Castelló del 1982, quan s´acomplien els cinquanta anys de la signatura de les Normes que duen el nom de la ciutat;l´arribada de la TV3 al País Valencià, les peripècies que va generar el seu manteniment, i el posterior tancament i la recollida de signatures per a la gran ILP que es va acabar presentant al Parlament espanyol;els Jocs del 92 i tot el que van suposar, no només per a Barcelona sinó per a tot el país Però aquestes memòries s´endinsen també en les darreres dècades, dins ja del segle xxi, fent-se ressò dels canvis polítics ben significatius que han tingut lloc en molts municipis i en els governs autonòmics del País Valencià i de les Illes però, sobretot, del desenvolupament del «procés» al Principat de Catalunya, amb el sorgiment del nou independentisme i amb tots els canvis que aquest fet ha produït en el pensament i els comportaments de milers i milers dels nostres conciutadans. I tots aquests fets vistos sempre des d´una visió patriòtica, de qui se sap «malalt d´amor pel meu país», amb una visió amorosa que en absolut exclou la crítica, això sí, sempre amb voluntat de futur. L´autor fa seua la frase del gran filòleg Manuel Sanchis Guarner: «No estimem la nostra terra perquè siga la millor, sinó perquè és la nostra».
