Aquell final de primavera de 2014, un fet inesperat trasbalsarà el món quotidià de l´Olívia i necessitarà posar-hi ordre. Fa neteja d´armaris i calaixos, plens de bocins de la seva vida passada que, inevitablement, tornen. Ha pensat telefonar a l´Elisa, una amiga de la universitat, per complir la promesa que es van fer quan encara estudiaven: que es retrobarien les quatre amigues a l´antic xalet de Platja d´Aro dels Cassany, on celebraven les festes en la seva joventut. La Magalí Mir, la Pia Artells i l´Olívia Escardó són de Reus, l´atzar les va portar a viure allunyades les unes de les altres, una als Estats Units, una altra a Barcelona i l´Olívia a Dijon. L´Elisa Cassany és de Girona i hi viu. Sota les gruixudes moreres que han envellit amb els anys, quatre dones que han viscut unes vides intenses conversen al jardí on arriba l´olor del mar, dels pins i inevitablement en faran balanç. La casa i el jardí han vist transcórrer el temps, com elles. Parlaran, sovint sense paraules, perquè els anys les han distanciat i ja no són les mateixes, per això allò que expliquen contraresta amb la realitat. Aquesta és una novel·la d´aprofundiment psicològic de quatre dones, del seu món interior. Ara, amb seixanta anys, es preguntaran què han fet amb la seva vida, i si tot allò que es van proposar de joves en aquell jardí s´ha complert i ha valgut la pena. En faran un repàs i no s´atreviran a dir allò que no es volen confessar.
