En ple estiu del 1950 cinc noies adolescents internes en un col·legi de monges juguen MITJA VIDA juntes per última vegada a «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores. Dues, les bessones Viñó, estan a punt de comenÇar una nova vida, plena d´interrogants, lluny d´allá. L´ocasió és especial i ho saben, peró cap d´elles espera que aquesta nit es converteixi en un punt d´inflexió per a algú més i que sense ni tan sols imaginar-ho acabi marcant el seu camí per sempre. A través de les vides de cinc amigues al llarg de trenta anys, Mitja vida retrata una generació de dones que van haver de construir els seus destins a l´Espanya de la dictadura i la Transició, en un moment en qué la hipocresia d´aquells que volien mantenir les formes a qualsevol preu es va enfrontar amb noves mirades sobre l´amistat, l´amor i la llibertat. Un relat eloqüent i vital sobre com ens afecta el pas del temps, sobre el pes de la culpa i la importáncia del perdó. Li vaig dir que no la podia perdonar i que tot alló que m´havia explicat fent veure que estava penedida no em servia de res. Que ningú pot perdonar en nom d´un altre, així que amb el VicenÇ hauria d´arreglar-ho d´una altra manera. Que el perdó no és un intercanvi, sinó un do. Un do que es dóna de franc i que no té cap lógica, per aixó ningú no pot comprar-lo. Si es comprés, li vaig dir, deixaria de ser auténtic perdó i esdevindria una altra cosa. Aquesta és la raó, vaig dir-li, per la qual no estava en la meva má fer alló que ella volia. Només podia oferir-li la meva compassió o, encara millor, el meu oblit.
