A _Dietari ebrenc d´un bipolar_, l´autor concentrava l´atenció en els seus cicles emotius, arran de la seva bipolaritat, i en els preciosos paisatges ebrencs. Ara, la desaparició recent dels seus pares (i també dels progenitors de la seva dona) el porta a centrar-se en la irrupció, de vegades sobtada, de la vella dama. Sense subterfugis, però evitant un to excessivament tràgic o dramàtic;mirant la mort de cara. Per acompanyar poèticament el recorregut dels gairebé tres anys d´aquest segon dietari, s´insereixen, ben distribuïdes en tot el text, una àmplia selecció de les _Cançons de la roda del temps_, de Salvador Espriu, que Raimon va musicar, amb saviesa. El tema central n´acompanya d´altres, com ara comentaris literaris, el seguiment de la vida política (tan intensa en els darrer temps), la guerra d´Ucraïna o Gaza i, de nou, diverses descripcions paisatgístiques. L´autor hi té una certa tirada.
