Lluís Maicas és, sobretot, un observador atent. Res no li és indiferent o aliè. Ell mateix, i tot allò que l´envolta, és el material que fa servir a les entrades dels seus dietaris. Adés amb humor, adés amb ironia o enginy, analitza els seus temors, la seva relació amb la vida i, sobretot, amb la mort, les correspondències socials o la intervenció de l´atzar sobre els esdeveniments quotidians, siguin existencials o sentimentals, banals o creatius. Els dietaris són útils, atesa la seva versatilitat, per encabir tant la ficció real, com la realitat fictícia, les experiències i els somnis, i, alhora, són hàbils a copsar la confidència, àdhuc a provocar-la. Adesiara els dietaris de Lluís Maicas, i Qualsevol nit serà de dia no és una excepció, esdevenen exercicis per abastar l´excel·lència, car fa servir una prosa rica i diversa, flexible i precisa. Res no limita el contingut dels dietaris, excepte el pudor de l´autor, que defuig, expressament, compartir la intimitat d´altres persones. Cal que sigui respectada la innocència literària que afecta altres vides que no són la seva. El lector està convidat a la reflex