«En aquests relats, encís i desencís, festa sensual de la vida i misteri esbalaït del seu buidament coexisteixen i s´entrellacen de continu. [?] En aquest llibret hi ha molta aigua, molt de mar. Paisatge també de llunyania i solitud, de melancolia o de tragèdia, per. sobretot de plenitud i d´abandó, d´existència compartida i viscuda a fons, com un estiu gloriós i inesgotable. Em sembla que el seu paisatge marí ?amb aquelles platges blanques, aquelles ribes suaus i abruptes, aquella estesa sens fi? també és una transposició del mar de les costes i les illes adriàtiques ?Trieste, per. especialment Salvore, Rovigno, Cherso, Lussino?, que són un paisatge fundador, real i simb.lic, de la seva hist.ria, meva i dels nostres fills.» Del postfaci de Claudio Magris
