EN EL FONS, LA TERRA pren com a punt de partida els cinc primers anys de la vida de l´autor, que va nàixer el 1956 en una alqueria de l´Horta Nord, vora el barranc de Carraixet. Aquesta circumstància és el pretext que li permet donar fe d´un ecosistema natural i social una economia, unes formes de vida, un paisatge, que va conformar al llarg dels segles bona part de la cultura valenciana, i que just en aquell moment iniciava el seu declivi definitiu. L´autor ho fa a través d´un exercici literari que juga amb la cronologia per tal d´incloure, en una narració de caràcter autobiogràfic que aparentment abasta només un lustre, esdeveniments passats i futurs. Això li permet explicar, des de dins, la transformació d´un món secular en decadència. Ho fa mitjançant la mirada subjectiva, entre la nostàlgia i la mordacitat, però també recorrent a l´apunt històric, la descripció antropològica, l´observació de caràcter sociològic i abundants digressions sobre el pas del temps i el valor de la memòria. L´obra es complementa amb un conjunt de fotografies del mateix autor, relacionades amb els fets narrats i els seus escenaris.
