Valent-se d´un intercanvi epistolar ficcionat, Francesc Torralba ofereix una mirada molt personal al text de les benaurances, a través de les quals desplega els grans principis de la proposta cristiana. En el llibre compareixen dues veus: una de creient i una d´agnòstica. I encara que el creient sigui l´alter ego de l´autor, el seu discurs no adopta mai un to apologètic o acrític, de la mateixa manera que la figura de l´agnòstic no és la de l´infidel a convertir sinó la de l´interlocutor que qüestiona les conviccions del creient i les posa a prova, aportant també la seva pròpia lectura del text. ¿Per què s´ha de vincular la benaurança amb la pobresa ¿Ens hem de sentir culpables per haver passat una vida alegre ¿Afirmar el Regne en el més-enllà no és una manera de menystenir aquesta vida amb tots els seus dons i plaers El pensament es desenvolupa, doncs, a través del diàleg, el contrast i la discrepància, cosa que afina les idees i les creences perquè les sotmet a l´escrutini de qui no en comparteix els pressupòsits.
