La poesia continua essent una de les formes artístiques més qüestionades i incompreses. Per qué poesia en temps de miséria Per qué poesia en temps de guerra Per qué poesia en temps de crim Per qué poesia en temps de crisi El present assaig contesta aquestes demandes presentant la poesia com una forma d´escriptura que il·lumina l´existéncia humana mitjanÇant uns usos lingüístics especials capaÇos d´escriure la vida i la mort, totes les experiéncies aparentment inexpressables. Per aixó la poesia ha estat convertida en l´art de transformar una matéria bruta -la vida inconscient i fugaÇ, la llengua comuna- en or- el coneixement perdurable només possible en una llengua sempre rediviva. Aquest assaig ens permet comprendre que, encara avui, en un món que li és advers, la poesia és necessária per tal de conéixer-nos, donar sentit a la nostra experiéncia i construir un món millor.
