ôNo parlis llevat que puguis millorar el silenciö, deia Borges. Fins on pot transmetre un gest, una carícia, una mirada? Perquè no cal la veu per mostrar afecte o dir coses boniques. El contacte físic, com a mostra d´afecte, és imprescindible per al desenvolupament emocional: dona seguretat, afavoreix l´autoestima i millora la confiança en un mateix i en els altres. Somá manté aquesta actitud vital amb l´aparició de les girafes. Mare i filla no tenen veu, però tenen un altre mètode: les carícies. I la girafeta comparteix amb els altres animals aquesta forma de transmetre els sentiments i les emocions. A partir d´aquest moment, la història fa un gir radical: les il·lustracions continuen mostrant personatges que gaudeixen sense necessitat de paraules, només amb abraçades, carícies I l´aprenentatge també es difon a noves formes d´acostament a l´altre;així, des del moment que la girafeta ensenya a un elefant com són les carícies, aquesta interacció entre diferents continua: l´elefant ho ensenya al tigre;el tigre, al llop... No hi ha dubte del pes de les girafes en aquesta història. Quintero diu que ôtots els animals emeten sons per cridar-se i dir-se que s´estimen, menys les girafes, que són mudes;però per dirse que s´estimen obren molt els ulls, per això els tenen tan grans, i es toquen. I això ho ensenyen a altres éssersö.
