El seny, com un tret del nostre ethos, és la nostra forma autóctona de saviesa, entesa com una capacitat que mesura i rebutja tot alló que és extravagant i forassenyat. Les persones que tenen seny i que obren assenyadament van molt buscades, especialment en un món com el nostre on fácilment alló que brilla més és la bestiesa. Aparentment, el seny és una virtut discreta, perqué no brilla, peró quan manca, quan no hi és, es troba molt a faltar. No pertany a una classe determinada de persones i es podria definir com un valor, peró també com una virtut, fins i tot com una forma de vida.
