Viure sense confiar en res, ni en ningú és no viure;peró viure confiant en tot i en tothom és exposar-se a més riscs dels que ja de per si comporta la vida. Sortir de la cambra és arriscar-se a caure, a ser ferit, damnat, traït, vituperat i escarnit, peró quedar-se permanentment dins de la cambra, és renunciar a viure, és estar mort sense haver viscut. Es fácil equivocar-se a priori i mai no se n´aprén del tot. Viure és acostumar-se a temptejar, exposar-se a l´error, caure i tornar-se a aixecar. Encara que visquéssim mil anys, no tindríem la fórmula per definir l´altre i entreveure els seus actes. Ens sorprén quan una persona no respon com imaginávem, peró no podem projectar la seva reacció a altri.