Manual per a dones de fer feines, un recull de contes póstum d´una escriptora desconeguda que L´Altra va publicar el 2016, va rebre una acollida inesperada i entusiasta per part de la crítica i dels lectors, va guanyar el Premi Llibreter aquell mateix any i Lucia Berlin, que n´era l´autora, es va convertir en una de les escriptores revelació més celebrada dels últims anys. A Un vespre al paradís, un nou recull de vint-i-dos contes, hi retrobem l´estil lluminós, la calidesa i l´humor negre propis de l´autora, i la veu ingénua i lúcida, a voltes crua i desoladora, de les seves protagonistes, sempre dones amb vides complicades i l´ánima immensament lliure. Els relats, la majoria autobiográfics, salten de Texas fins a Xile, de les platges de Méxic fins als carrers de Nova York, i són testimoni de l´esperit poc convencional i vital de l´autora, dels horrors de l´adicció i de la síndrome d´abstinéncia, de la forÇa irracional de la passió amorosa i de la fragilitat del desamor i la solitud. Lucia Berlin troba la bellesa als racons més foscos i la foscor als llocs aparentment més impol·luts, i els seus relats són d´una autenticitat i una candidesa desarmants, unes históries plenes de vida, d´ánima i de veritat que tenen la forÇa de canviar la mirada que tenim sobre el món i les relacions entre les persones.
