L´Organisme social de Rudolf Steiner, que fins i tot el lector més ben disposat trobará xocant en alguns aspectes, pot aportar una nova llum a les propostes actuals en els ámbits polític, económic i académic, tot situant-les en el context de les "noves exigéncies de la realitat de la vida"-tal com diu el propi autor-. Aquesta perspectiva, diguem-ne vitalista, fuig del mer exercici intel.lectual abstracte tot abordant la realitat conflictiva de la qüestió social com la conseqüéncia de l´estat malaltís de l´organisme social. Steiner capgira l´horitzontalitat de la dialéctica política d´esquerres-dretes i proposa una nova perspectiva des de la verticalitat que suposa la condició humana. Una condició governada per l´esperit, la seva part constitutiva més noble, i completada per les parts anímica i física. Aquesta condició és la que determina les diferents vies de socialització de les persones a partir de les capacitats intel.lectives, caracteriológiques i aptitudinals. Aquest patró ternari és el que dóna base a l´estructura de la própia societat com un organisme viu. A partir d´aquestes premises Steiner ens mostra el plantejament que cal fer per tal d´adequar progressivament les institucions socials a l´articulació ternária que exigeix un organisme social sa. En l´actual moment polític tant especial que viu el poble de Catalunya aquesta obra pot tenir un paper de referéncia singular a l´hora de contextualitzar i orientar les diferents iniciatives de renovació social i política.
