«El próxim sopar d´amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se´n fot de qui ha portat l´amanida d´enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si encara fas d´aixó o d´alló altre, si saps d´algú que necessiti algú per fer el que sigui. Perqué ha arribat un punt que demanar de fer alló que vam estudiar ja ens sembla un vici d´aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys aixó ens volen fer creure.» A No ens calia estudiar tant, Marta Rojals ens retrata la precarietat, la incertesa o la vulnerabilitat que han marcat la generació que va créixer en la societat de la bombolla. Peró també les miséries i esperances d´una época de crisi. La seva particular mirada ens fa riure, indignar-nos i emocionar-nos amb els retalls de vida que cada setmana publica a Vilaweb. Aquest llibre és un selecció d´aquestes petites joies escrites amb l´astúcia i la ironia que l´han convertida en una de les veus més celebrades de la literatura actual. Marta Rojals va néixer a Palma d´Ebre el 1975. Es arquitecta per la Universitat Politécnica de Catalunya, traductora i editora. El 2011 va publicar la seva primera novel·la, Primavera, estiu, etcétera;i el 2014, L´altra. Les dues han esdevingut tot un fenomen literari. Des del 2007 publica en la secció «Mail Obert» de Vilaweb. No ens calia estudiar tant recull una ámplia selecció d´aquests articles.
