La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es conserva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-5 conservat a El Escorial és el més antic d´una de les dues branques de la traducció. Aquest volum inclou capítols de caire mariològic (Assumpció i Nativitat de la Mare de Déu), vides de sants ben pròxims a Jesús (santa Marta, sant Bartomeu i sant Joan Baptista) o de pares de l´Església, com sant Agustí. Conté també les vides d´altres figures cabdals, com sant Bernat, un dels pares de l´orde del Císter, o sant Domènec, fundador de l´orde dels Predicadors. El manuscrit incorpora vides que Voragine no compilà en la seua obra, però de gran tradició en la cultura catalana, com la de sant Feliu de Girona o la de santa Eulàlia, patrona de Barcelona.