Amb motiu del Sínode de Roma 2023-24 on s´hi planteja l´oportunitat d´ordenar homes casats, l´autor analitza els decrets conciliars dels primers segles del cristianisme que imposaren de primer, a bisbes i preveres, la continència sexual dins del matrimoni i a partir del segon mil·lenni la llei del celibat. Ho contrasta amb la tradició de les Esglésies catòliques orientals que des de sempre admeten homes casats abans de l´ordenació. L´autor recupera la proposta dels Equips de preveres casats proposada pel bisbe Lobinger als anys ´90, com a complement dels preveres cèlibes de llarg recorregut formatiu i dels diaques casats que podrien accedir també al presbiterat. Tot plegat servit en clau de preguntes per al discerniment eclesial sinodal.