Em dic Omar. Mon pare era jardiner i ma mare feia olor de canella. Als dos se´ls va engolir la mar poc abans d´arribar a la platja. Els vaig veure desaparéixer mentre flotava en aquella closca d´anou al costat d´altres desconeguts. Dels tres, només jo portava un xicotet salvavides amb el meu nom. L´havia escrit ma mare amb un retolador desgastat perquè no l´oblidara mai.