L´escultura catalana és el segon tractat que Alexandre Cirici va publicar a finals de la década de 1950 amb la voluntat de sistematitzar i organitzar la producció artística catalana en tota la seva amplitud cronológica. Des de la cerámica i els sarcófags dels assentaments grecollatins, passant per l´escultura románicasupeditada sempre a l´arquitectura, fins a arribar a la desmaterialització experimentada al segle xx, quan l´escultura ha esdevingut un art ple i autónom, Cirici entén el fet escultóric com un diáleg entre l´home i la matéria. Així, relaciona els fets plástics amb el medi que els ha originat, i ens ajuda a entendre la importáncia de les condicions materials que expliquen el desenvolupament de tota una tradició artística. La seva mirada atenta ens proposa una lectura de les obres basada en l´observació directa, que, acompanyada d´unes il·lustracions própies, li permet articular un relat a la vegada exhaustiu i sintétic que ja és un clássic de la história de l´art al nostre país.
