La decadéncia de la mentida (1898) no és només un dels diálegs de més abast teóric d´Oscar Wilde, sinó que representa el seu manifest antinaturalista i una contribució tan notable com polémica, fins i tot avui dia, al debat sobre el valor de l´art. Per Wilde, quan s´exigeix a l´art que renunciï a la bellesa-l´aspiració humana més elevada-per assolir la veritat, se sacrifica una de les capacitats més extraordináries de l´ésser humá: la de transformar la realitat. Crear significa ordir mentides meravelloses per convertir el món en un lloc digne del nostre esbalaïment. I quan l´Art aconsegueix alliberar-se de les cadenes del realisme, deixa d´imitar la Natura i la Vida i n´esdevé el model.
