Traduït a més d una dotzena de llengües, la crítica europea ha relacionat Quim Monzó amb Kafka, Borges i Rabelais. El seu primer llibre de relats, Uf, va dir ell (1978), va ser valorat unánimement com una aportació de primeríssim ordre a la renovació del panorama literari local i a la configuració d una llengua literária moderna i genuïna. Després van venir Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury i L illa de Maians. A cada llibre ha sabut augmentar l exigéncia i el rigor, i ha generat a més un enorme i desacostumat interés popular, com a El perqué de tot plegat (1993) i Guadalajara (1996). Avui Monzó ha revisat tots els seus contes publicats fins ara, aplicant-hi aquella mateixa exigéncia i rigor. Vuitanta-sis contes n és el resultat. El lector hi apreciará el millor Monzó.