París, migdia, en un autobús de la línia S, a una hora punta: puja un jove amb un barret estrafolari, escridassa un viatger que li clava empentes i tot seguit se´n va a seure. Davant l´estació de Saint-Lazare, dues hores més tard: el mateix individu parla amb un company, que li aconsella d´apujar-se el botó superior de l´abric per tancar-ne l´escot. A aquest argument tan escuet es redueix tota l´acció d´Exercicís d´estil, publicats per primera vegada el 1947 (i en versió definitiva el 1973);peró en el llibre hi ha molt més, perqué la história hi és explicada noranta-nou vegades, de noranta-nou maneres diferents. No és gens sorprenent que aquesta sigui, a FranÇa i en tots els països en qué ha estat traduïda, una de les obres més populars de l´autor, ja que, amb una aptesa extraordinária, Queneau va saber convertir un incomparable tour de force técnic, lingüístic, retóric i estílístic en una festa del llenguatge que, a cada página, convida el lector a una diversió intel·ligent.
