Fra Junoy, un organista relegat a confessor d´un monestir de monges de clausura, és acusat d´heretgia, vici i corrupció. El seu pecat: haver manifestat la seva oposició al severíssim cástig que la mare superiora ha imposat a dues novícies, asfixiades per la soledat i la rigidesa de les normes conventuals. La jerarquia eclesiástica no perdona ni tampoc tolera l´actitud comprensiva del confessor i encara menys la seva independéncia de criteri. La música és una de les més grans riqueses espirituals de fra Junoy, la seva illa íntima, personal i creativa, que esdevindrá també un dels seus delictes més greus. Cau, sobre els que dissenteixen, el rigor duríssim de la intoleráncia.
