Un dia, el jove president de la Comunitat Autónoma rep una rata morta dins un cofret de plom. Aquest desagradable incident podria no significar res més que la rábia d´algun ciutadá perjudicat per decisions polítiques, peró són tants pels temps que corren... A les arques del Govern ja no hi ha doblers, s´ha acabat el miracle de la multiplicació dels pans en forma d´aeroports, hipódroms, carreteres, cáterings o empreses funeráries... Algú havia definit Mallorca com Sicília sense morts, peró ¿fins quan Mallorca, en l´obra de Guillem Frontera, també podria ser el laboratori del món, on la natura humana prospera segons les regles elementals de l´espécie i on creix especialment la cobdícia -que en la seva versió evolucionada es diu corrupció. El sol és tebi, sona la melodia d´un violoncel tocat per una noia eslava, l´hedonista i cínic Mateu Llodrá pren Camparis tot pensant com satisfer el seu peculiar sentit de la justícia;i la rata morta té la perversa capacitat de pertorbar el curs de les coses, en un temps xop d´abusos en qué el president de la Comunitat Autónoma invoca la regeneració...
