Seguint la pauta iniciada per l’autor en el recull de seixanta-dos sonets Cafès i àtics (2015), el present poemari és un aplec d’altres seixanta-dos sonets reivindicant la forma, la lírica i la ironia. Horitzons urbans, evocació d’estius remots, recreació del passat, reflexions sobre la vida i cavil·lacions sobre la mort.
