Cants al present és, segons Josep M. Fulquet, «un llibre que deixa caure centenars de petites incitacions, de camins nous, d´interpretacions inesperades, com només la gran poesia pot, i sap, fer». Té una estructura temàtica sòlida, que s´obre i es tanca amb un «Cant d´obertura» i un «Cant de comiat», dos poemes que incorporen una reflexió sobre la divisa d´Heràclit segons la qual tot es troba en estat de flux, de canvi. Josep Maria Ripoll trasllada als poemes la inquietud per tot el que depassa l´experiència sensible, que presenta observant moments, objectes i la vida quotidiana. Teixeix amb extrema habilitat les relacions, les semblances i les concomitàncies entre la poesia i el silenci. En aquests cants, el llenguatge medita amb precisió sobre els seus límits, i la paraula espera la força transformadora de la música.
