A les albors del segle xx, en Robert Grainier és un jornaler que es dedica a alçar ponts pel ferrocarril i a talar els boscos immensos del nord-oest dels Estats Units. La seva existència és senzilla. La feina, extenuant. Un estiu, quan torna a la vall on viu la seva dona i la seva filleta, veu que el foc ho ha devorat tot al seu voltant. Allà on hi havia la casa que havia construït amb les seves pròpies mans, ara només hi ha cendra i silenci. «Somni de trens» és una bellíssima epopeia en miniatura. Sense cap concessió al sentimentalisme, parla del dol, la solitud i el pas del temps. Dels udols dels llops que són com una ferida oberta o una esperança al·lucinada. Del sentiment de pertinença a una terra, per desolada que sigui. Dels esperits antics d’un món que s’acaba i dels primers deliris d’un altre que comença. Aquesta és la primera oportunitat que tenim de llegir en català un dels últims grans escriptors nord-americans. L’any 2024 el New York Times va considerar Somnis de trens com una de les millors cent novel·les escrites del que portem de segle xxi.