Michel Zimmermann ha consagrat la major part de la seva obra historiogràfica a la Catalunya medieval, en particular als primers segles de la seva existència. En aquest llibre estudia el naixement, la «creació» de Catalunya, la formació d´allò que podríem denominar la identitat catalana;el sorgiment i la consolidació d´una comunitat humana caracteritzada per una llengua i uns costums comuns, amb institucions polítiques i formes d´expressió originals i un espai propi. Catalunya, doncs, existeix com a realitat humana, territorial, cultural i política. La seva gènesi, clarament un fenomen medieval, es produeix en una seqüència cronològica (segles viii-xii) que comprèn des de les primeres manifestacions històriques d´individuació de l´espai que esdevindria Catalunya fins al moment en què la difusió del nom demostra el reconeixement de la seva existència, un procés que culmina amb la presa de consciència col·lectiva i la identificació com a entitat política sobirana. Aquesta obra assenyala les etapes de la consolidació de Catalunya en el paisatge europeu com a col·lectivitat conscient de la seva identitat pròpia i reconeguda a l´exterior, un fenomen històric que podríem qualificar de «nacional» o «identitari» i que es reconstrueix a partir de la documentació, que aporta el punt de vista dels contemporanis sobre el seu univers quotidià.
