Petjades de cèrvids que es perden bosc endins, penombres i crepuscles que es fonen amb el llarg hivern, homes i dones que caminen sols i sense ajuda, un vast territori despoblat que dibuixa el pas de les estacions i que enamora al mateix temps que reclama solucions perdudes pels calaixos del progrés i la uniformitat. La denominada Lap.nia espanyola contrasta sobre manera amb la falsa abundància mediterrània, i actua com a refugi dels qui cerquen alguna cosa més que benestar transitori i pau vacacional. Una terra oblidada, sí, tanmateix una gran oportunitat, l´espai per on discorre una rutina an.nima que no aspira a grans modernitats, allà on un pot retrobar-se amb si mateix mentre sent la remor del riu feréstec o assaboreix la bellesa de tot plegat, des del detall més insignificant fins a la immensitat inabastable: els perfums de la natura, la profunditat del llenguatge, la crepitació de la llenya en la llar de foc, l´aigua que s´escorre pel vessant de les muntanyes, la simfonia d´un bosc tan bonic com desatés, el silenci penetrant que tot ho amera? Amb el respecte per bandera, el jo narratiu cau pres d´un encanteri literari que es perfila mentre el fred s´allunya i deixa pas a una primavera onírica de lletres infinites.
