El treball dels estudiosos de la cultura popular, com fou el cas de Francisco G. Seijo Alonso (1925-2013), va permetre recuperar part d´un patrimoni culinari fràgil i vulnerable, que es transmetia fonamentalment per via oral i on les dones ?les cuineres del territori?, foren les protagonistes. El seus testimonis, recollits entre 1968 i 1972, conformaren la monografia Cocina alicantina. La cuina i el menjar alacantí (1973). Aquest treball ha servit de base per a reivindicar i posar en valor la mem.ria dels menjars tradicionals de les comarques de la Marina Alta i Baixa. Generació rere generació, les dones s´han convertit en les artífexs del saber gastron.mic. Han sigut les creadores d´una gastronomia de proximitat que aporta els valors saludables de la cultura alimentària mediterrània i està basada en els productes aut.ctons i de temporada, dos dels elements que millor poden afavorir la biodiversitat i la sostenibilitat. D´ací la importància d´atorgar-les visibilitat i adaptar les seues receptes a les actuals recomanacions dietètiques i nutricionals. Es tracta de tornar a posar en valor el sabor de la tradició i poder reprendre referents que ajuden a alimentar-nos de manera més saborosa, saludable i sostenible.
