L´Anaïs va morir quan tenia setze anysái té una hist.ria per explicar. La dels seus pares,áTristany i Minerva, de com es coneixen,ás´enamoren i comencen una vida plegats.áUna hist.ria de passió, compromís, ascensosáprofessionals, rutines, traïcions i malentesosáque podria ser com qualsevol altra. Si no fosáperquè els pares s´hauran d´enfrontar a la pitjoráde les pèrdues. I hauran de continuar vivintái decidir si encara es podran reconstruir comáa parella. XAVIER ALIAGA HA ESCRIT UNA NOVEL·LA ÍNTIMAáI COLPIDORA, NARRADA PER LA VEU EMOTIVA,áINCISIVA I MINUCIOSA D´ANAÏS, QUE ENS CONDUEIXáMAGISTRALMENT FI NS A UN FI NAL SORPRENENTáEN QUÉ ELS LECTORS TAMBÉ HAURAN DE PLANTEJAR-SEáQUÉ SOM CAPAÇOS DE FER PER NO TRENCAR-NOS. Sobre _Les quatre videsáde l´oncle Antoine_ han dit: «S´endinsa en el passatáfamiliar [...] per construiráuna esplèndida novel·la.»á- F. Ginabreda, _Núvol_ «Escrit hàbilmentáen segona persona,ádesdobla l´autor enánarrador i personatge,áen descobridor i en partáimplicada.»á- N. Albesa,á_La Vanguardia._ «Un exerciciáintel·ligentíssim deáreconstrucció ambáles eines de la cr.nica,ál´autobiografia i la ficcióáper confegir un artefacteábrillant.»á- B. Bagunyà, _Serra d´Or_