Quan escrivia 39º a l´ombra Antònia Vicens feia feina de secretària a l´Ariel, un dels flamants hotels de la costa de Cala d´Or, i el director, en saber que escrivia a les nits, li va prohibir tenir els llums de l´oficina encesos. Gastava massa. És per això que l´autora va decidir recloure´s en la intimitat sòrdida del lavabo d´un bungalou per a treballadores per a redactar 39º a l´ombra, guardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la de l´any 1967 i considerada per molts la seva òpera prima, el seu primer gran llibre després de l´aparició dels contes de Banc de fusta. Amb la recuperació d´aquesta obra, Lleonard Muntaner, Editor proposa no només la relectura d´un dels textos fundacionals de la literatura catalana del darrer mig segle, sinó que deixa en mans del lector l´inici o la represa de més d´un debat que es troba lluny de resoldre´s. Un debat sobre turisme i sobre gènere, en efecte, però sobretot el qüestionament de les relacions de poder i de totes les corrupcions, perversions i injustícies que aquestes han suposat al llarg del temps. Un fenomen que opera molt més enllà dels cinquanta anys de la nov
