L´avarícia pot ser convertida en el més noble dels sentiments revolucionaris o en el més lleig dels pecats. És un pecat relatiu, que fluctua entre el vici i la virtut (una manera força estranya de ser pecat). L´avarícia implica tant l´adquirir (rebre) com el no desprendre´s (no donar), i res no és excessiu, ni desordenat, ni desmesurat si no és en relació amb una gradació que marca el punt d´excés, un ordre o una mesura. D´aquí els seus límits difusos. Oriol Ponsatí-Murlà ens apropa a l´avarícia des d´una .ptica reveladora i suggestiva sense deixar de banda referents de la filosofia antiga i de les fonts cristianes. A través d´un recorregut hist.ric sobre el concepte a partir d´autors paradigmàtics (Bracciolini, Evagri P.ntic, Gregori el Gran, Tomàs d´Aquino, Arist.til, Prudenci, Joan Cassià, Isop o Dem.crit), formula la pregunta següent: ¿quina funció fa, o pot fer, l´avarícia, en el nostre Occident globalitzat, interconnectat i líquid? La sèrie «Pecats capitals» pretén oferir una visió fresca i rigorosa de cada «pecat» a càrrec de noves veus de l´assaig català.
