Saturn parla de la mort d´un home de trenta-quatre anys que deixa òrfena una nena de quinze mesos. És un fresc del dolor d´aquesta filla quan, amb el temps, prova d´entendre l´absència del pare i el terratrèmol de disputes familiars, mentides i versions d´una història que no li han explicat mai sencera. És, també, un retrat d´una família i una època marcades per la guerra d´Algèria, pel trastorn mental i pel pes que cadascú carrega sobre les generacions següents. Sarah Chiche reflexiona sobre l´exili i el dol, i sobre tots aquells relats que ens expliquem a nosaltres mateixos per poder seguir endavant. Amb un llenguatge ric i elegant en les formes, aquesta novel·la captiva per la seva profunditat emocional.
