Pedra de toc és molt més que un llibre de memóries o la crónica d´un temps. Es una deu de cultura, de cultura en majúscules. Perqué, com diu Juliá de Jódar en el próleg d´aquesta edició, «una dona indócil al món fet pels homes només podia guanyar-se la llibertat no pas esperant graciosament que la hi concedissin, sinó exercint-la. I l´única manera de fer-ho no era pas fent-se "una" cultura, sinó apropiant-se de "la" cultura: una eina procuradora tant de seguretat com de desassossec». Maria Aurélia Capmany és alhora far i esperó per a unes generacions (les que traginen avui el seu llegat intel·lectual, polític, literari) que sense obres com aquesta anirien encara més a les palpentes.
