Mai tant com ara un text m´havia pres l´ánima perfer-me escriure sense aturador.Va ser, des del primer dia, una boge- ria. Una veta al mig del silenci mineral, una acrácia, un no saber ben bé qué. Un llibre de poemes escrits en prosa o com fos. Un moviment guiat per la bellesa -com a fi, sense fi, com a traÇ, només, potser. L´escriptura som nosaltres, peró és ella qui mana. L´eloqüéncia del verb que abat el mutisme. Deixar que la paraula parli en el seu no dir. URSULA és juganera i desafia els seus propis mites. S´hi rabeja. De la mística del perdre´s a la mística del trobar-se passant per la crema d´esperits i cossos en nom de la desme- sura. I entre l´estat pur i l´esclat pur hi ha poques diferéncies. Depenen de l´amor. De la totalització salvatge de l´amor. Com ha de ser si és dels que fan caure. URSULA és un desafiament d´alteritats en qué el tu, el jo i el nosaltres són múltiples i canviants sense previ avís. Es un deixar-se dur. Es una torrentada ferotge i delicada. Es un imperatiu existencial. Una porta nova, o una finestra. El caminar-se i el camí.
