Inspirada en el mite d´Antígona, l´obra més célebre de Jean Anouilh subverteix els codis de la tragédia homónima de Sófocles. Abandona el lirisme majestuós i l´aura atávica dels personatges per situar-los en una dimensió quotidiana i centrar-se en les seves pulsions internes. Escrita durant l´ocupació alemanya de FranÇa, la rebel·lia d´Antígona, enfrontada al seu oncle Creont, ha estat rebuda com una al·legoria de la resisténcia. Jean Anouilh (Bordeus, 1910 - Lausana, 1987) és probablement el dramaturg francés més representatiu de la seva generació. Fill d´un sastre i una violinista, cursa estudis secundaris a París i ben aviat comenÇa a interessar-se pel teatre. Un vespre de 1928, meravellat per la representació de Siegfried de Jean Giraudoux, decideix consagrar-se a l´escriptura teatral i poc després abandona els estudis de dret que havia comenÇat. Autor d´una prolífica producció dramática, autoclassifica les seves obres segons la gran diversitat de registres i tonalitats que van del pessimisme moral de les «peces negres» a l´humor i la fantasia de les «peces roses» passant pel domini de l´arquitectura teatral de les «peces brillants». També dirigeix algunes de les seves própies obres, és autor d´adaptacions teatrals i treballa com a guionista per al cinema i la televisió. El 1980 és el primer guardonat amb el Gran Premi del Teatre de l´Académia francesa.
