«Té collons, Puigdemont: president de Catalunya! ¿Ets tu Estic assegut al sofá, mirant la tele, amb una copa de vi i una barreja estranya d´emocions. Estic content, peró espantat i, sobretot, perplex. ¿Ets el mateix Puigdemont que conec des dels anys vuitanta Sí, ets tu, et veig igual, peró tot el que t´envolta et fa molt diferent. Es diumenge, 10 de gener. Com tanta gent que no ho havia fet mai fins avui, m´estic empassant la sessió d´investidura que s´emet per televisió. Et veig, et sento, i veig i sento el meu amic, el Pugi. Tu em dius Xarli i jo a tu Pugi, més fácil que Puigdi, com et diuen alguns a Girona. Veig a la tele el Pugi que conec des que les nostres nóvies d´aleshores, l´Elianne i la Roser, vivien en un pis d´estudiants de Cerdanyola i tu i jo érem els borinots que les visitávem els caps de setmana. Tu venies de Girona, on treballaves al diari El Punt, i jo de Lleida, on treballava al Segre. Vam connectar de seguida.»
