La malaltia mental, especialment l´esquizofrénia, ha estat considerada, i ho és encara, una malaltia individual i a-histórica, d´impossible o de difícil cura, sobre la qual s´intervé majoritáriament amb l´administració de fármacs. Després de molts anys de feina en aquest camp, els autors, socis de l´associació es Garrover, ens conten el perqué de la seva creació, com va funcionar, els seus éxits i dificultats, el funcionament intern assembleari i participatiu, les relacions amb l´Administració pública, i també petits fets de la vida quotidiana. Els seus principis, objectius i accions perseguien la dignificació de la vida del malalt mental, l´assoliment dels seus drets de ciutadania, la participació de la família i amics en la tasca, i l´activació de tota la comunitat en el procés, sense la qual el malalt romandria aïllat dins el seu propi mon. L´associació es Garrover va ser un clar mobilitzador de l´acció col·lectiva, la seva praxi va assenyalar un camí que si va ser necessari en el passat, esdevé imprescindible per al futur.
