La sala que es converteix en un camp de futbol, el cossi d´aram, la hipocondria, fer-se el mort, els avis, els viatges del pare, la cuina de la mare, una visita al Mas Pla, l´escaléxtric i els mádelmans, els soldats retallables, els veïns, els amics. Cada petit detall crea un univers. Hi ha un «reduït recinte» on tot és present i on el passat es fa de nou habitable perqué alguna cosa dels que ja no hi són és molt a prop. Aquest és un viatge al recinte familiar, a l´espai íntim de Josep M. Fonalleras, a la seva infantesa gironina: una excursió que rememora jocs, aventures,menjars i olors, amb una construcció literária feta d´impressions. L´intent d´atrapar l´instant en una novel·la breu, el relat d´unes vivéncies on el temps s´atura i esdevé fotografia. «Ens rep amb un batí d´estar per casa i unes sabatilles. Seiem sota la volta de la llar de foc, que és l´únic lloc de la sala on hi ha una mica d´escalfor, en una taula rodona, i la mare li explica tot aixó de la mainadera, que la meva ávia, que no sabia ni llegir ni escriure, treballava en un hotel de Calella i vigilava els nens Pla, i el meu pare diu que el seu fill diu que vol ser escriptor. Aleshores, en Pla em recomana que no m´hi dediqui, "perqué es morirá de gana", i jo no sé gaire qué dir.»
