La Veu de Catalunya és el diari catalá més important del segle XX, tant per la seva gran aportació cultural com per la transcendéncia dels esdeveniments polítics i socials que reflecteix. Aquesta obra incideix en la seva história des d´una perspectiva més periodística i cultural que no pas ideológica o política. La Veu és el gran diari cultural del catalanisme i, de vegades, l´únic a Barcelona, com succeí des de la desaparició de La Renaixensa, el 1905, fins a l´aparició de La Publicitat el 1922. El llibre recull també la relació amb el diari d´una vintena dels seus col·laboradors, directors i redactors, i aporta una documentació excepcional sobre la seva história. Des de l´escriptura fundacional, fins ara inédita, als documents del dia a dia periodístic, polític i económic d´una publicació que, dirigida per Prat de la Riba, i a la seva mort per Cambó, va ser molt més que una tribuna del conservadorisme católic. Amb precisió i voluntat exhaustiva, s´aprofundeix en l´aportació cultural, de gran relleu per la categoria dels intel·lectuals que hi participaren amb noms com Eugeni d´Ors, Josep Pla, Josep Carner i J. M. de Sagarra, i en la dimensió de diari nacional que maldá pel reconeixement de la identitat catalana. La trajectória de La Veu de Catalunya s´inicia en arrencar el segle, continua amb la consecució de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 i arriba als anys trenta com a finestra cosmopolita i refinada de diari modern, amb una opció política definida, sempre desenvolupada amb voluntat democrática, catalanista i coherent amb el seu ideari.
