Podem observar la manca d´aprofundiment en debats sobre el model social i económic com un déficit de coneixement históric i lógic que l´article de Víctor Martínez-Gil ve a pal·liar. El recorregut metódic que fa per les relacions lusitanes i catalanes permet d´aprofundir qüestions com ara la independéncia (en relació a qué ) o el federalisme (de quin tipus ). Aquest coneixement és complementat per la perspectiva histórica i filológica que desenvolupa August Bover i mitjanÇant el diáleg entre la literatura i l´art que Joan Ramon Resina fomenta de manera convincent. Peró de quina manera la relació entre realitats lingüístiques, literáries i culturals que es manifesten com a diferéncies pot constituir identitats nacionals Si Miquel Gibert traÇa el camí recorregut pel teatre catalá en un diáleg fructífer amb la seva recepció, Esther Gimeno Ugalde segueix la ruta del cinema en catalá des dels seus difícils orígens, poc abans de la dictadura franquista, fins l´actualitat complexa d´una expressió artística multimédia. Es aquí on Catalunya emergeix com a paradigma hipotétic d´una nova babel.
