_Cuc de seda_, una novel·la breu, i _Claustre_, un recull de contes, són dues obres de Valerià Pujol (1952-1992) escrites al tombar els noranta, que durant anys van estar extraviades i que ara, coincidint amb la celebració de l´Any Valerià Pujol, s´editen per primera vegada tal com l´autor les va deixar enllestides per a ser publicades. Com diu Albert Calls al pròleg, «Els relats de_ Claustre_ són un recorregut per l´altra banda del mirall. Obsessions, simbolisme, psicoanàlisi i distorsió de la vida fins a l´hiperrealisme més extrem. També s´hi troba la valentia i la transgressió que van determinar els seus contes, on s´aprofundeix en els viaranys més obscurs de l´ànima humana.» «A _Cuc de seda_», continua Calls, «es manifesta un altre dels grans temes de Valerià Pujol: la dificultat de les relacions personals en el context del sexe, l´erotisme i els tabús socials;en els imprecisos límits, un cop més, del que es considera transgressió». Trenta anys després de la mort de l´autor, aquests dos inèdits sorprenen per una modernitat radical allunyada de qualsevol tendència i per la pervivència de l´estil al pas del temps.
