La narradora sospita que se li ha amagat alguna cosa sobre el seu avi menorquí i es llença a resseguir la seva vida per intentar descobrir-ho. Els records simpàtics de la vida familiar contribueixen a dissimular els de les etapes fosques. Desconec quines situacions concretes provoquen la teva ruïna econòmica, ni quin és l´abast de la teva dedicació al contraban. Tampoc sé com encarriles els primers temps a Barcelona després de la fugida de Maó. Allò que més m´atabala és no tenir cap noció sobre les circumstàncies que envolten la teva mort prematura. T´he anat estimant mentre t´anava coneixent. Quan he descobert el teu caràcter. O la teva manera de fer. He patit amb tu. I m´he emocionat quan tu t´emocionaves. Ara et puc dir que ets l´avi que per fi conec. Adeu a Mô és una ficció juganera amb la veritat.
